L’any 2014, l’artista coreà PSY va trencar el comptador de visualitzacions de YouTube en superar, amb el seu vídeo del hit musical Gangnam Style, les 2.147.483.647 reproduccions. Una vegada sobrepassada aquesta barrera, segons recorden a la CNN, YouTube es va congelar i va deixar de registrar les xifres reals. Els seus especialistes en enginyeria van haver d’actualitzar l’arquitectura de la plataforma perquè evolucionés des d’un sistema de 32 bits, preparat per contar més enllà de 9,2 trilions.
Aquesta anècdota sense més transcendència pràctica és considerada, no obstant això, com l’aperitiu de l’efecte 2038, un fenomen informàtic que podria comprometre el funcionament d’alguns sistemes operatius, dispositius i programes a partir d’aquest -encara llunyà- any. S’espera un nou efecte 2000?
Què és l’efecte 2038?
L’efecte 2038 o Y2K38 és una apagada informàtica que tindrà lloc el 19 de gener del 2038 a les 3:14:07 UTC; una hora més tard en CET, el fus horari que correspon a l’Espanya peninsular als mesos de tardor i hivern. Els dispositius, aplicacions i sistemes basats en una arquitectura de 32 bits no toleren referències temporals posteriors, per tant, a partir d’aquell moment, fallaran o deixaran de funcionar definitivament.
Però, per què els sistemes de 32 bits presenten aquesta data de caducitat? La raó d’aquesta tara resideix en què el nombre màxim de combinacions que admeten 32 dígits binaris és 4.294.967.296 (2.147.483.647 positives per sobre de zero i unes altres 2.147.483.648 negatives). Donat que la majoria dels processadors conten el temps agafant com a punt de partida l’1 de gener del 1970, les seves cronologies poden remuntar-se fins al 13 de desembre de 1901, amb les combinacions de valor negatiu; i projectar-se fins al 19 de gener de 2038 amb combinacions de valor positiu.
Llavors, què passarà el 19 de gener de 2038?
A tot aquell desenvolupament de 32 bits que no s’hagi actualitzat el 19 de gener de 2038 li passarà una d’aquestes tres coses:
- Començarà a donar errors que generaran errors en cadena al sistema.
- S’apagarà i deixarà de funcionar per sempre.
- Reiniciarà el seu compte del temps i creurà que ha tornat al 1901.
Solucions per l’amenaça informàtica de l’efecte 2038
L’escenari que acabem de descobrir sembla catastròfic, no? No obstant això, el més probable és que, quan arribi el moment, l’efecte 2038 es quedi en un aspecte marginal. Només disposem de molts anys al davant per renovar el parc tecnològic amb hardware i software basats en sistemes de 64 bits, o per apedaçar les escasses instal·lacions de 32 bits que segueixin operatives d’aquí a 18 anys.
De fet, la preocupació per aquesta incidència és, avui en dia, remota entre el gran públic. Només cal preguntar a Google. Si realitzem la consulta sobre número “2038”, el buscador ens retorna una gran quantitat de resultats relacionats amb l’IBAN d’una popular entitat bancària, però molt poca informació sobre aquesta profecia informàtica.
En tot cas, les solucions a aquest bug planetari no s’haurien de postergar massa. Aquests són els camps on podria causar majors perjudicis i on, per tant, s’ha d’actuar amb celeritat:
- Unix, en conseqüència, els sistemes operatius basats en ell (Linux, Android i iOS).
El repte és que totes les versions vigents arribin al 2038 adaptades a 64 bits. Una bona notícia: segons l’enginyer Arnd Bergmann, un dels experts que treballen en aquesta qüestió, Linux 5.6 ja funcionarà amb aquest estàndard.
- Programes d’administració i finances els càlculs dels quals impliquen dates posteriors al 19 de gener de 2038. Avui mateix podria ser ja problemàtic introduir en ells les dades d’una hipoteca firmada a 20 anys.
- L’Internet de les coses, l’evolució del qual està propiciant la tecnificació i la interconnexió dels objectes dels quals, fins fa poc, només es venien models analògics. El problema és que alguns d’aquests elements (un rellotge, un cotxe, un robot de cuina...) solen tenir vides més llargues que ordinadors i telèfons mòbils. Amb la qual cosa, podrien arribar a l’any 2038 amb arquitectures informàtiques de 32 bits que es quedarien obsoletes de cop.
En què s’assembla l’efecte 2038 a l’efecte 2000?
Els dos bugs, el de l’any 2038 i el de l’any 2000, tenen el seu origen en la forma de contar el temps dels ordinadors. En el cas de l’efecte 2000 o Y2K, el problema es resumia en què, amb l’objectiu d’estalviar espai d’emmagatzematge, molts dispositius i programes no incloïen els millars i els centenars en el registre dels anys. D’aquesta manera, al passar del 1999 al 2000, era d’esperar que no reconeguessin el canvi dels dos primers dígits i retrocedissin el 1900.
En aquell moment el món es va prendre molt seriosament les amenaces d’un apocalipsis informàtic, i govern i particulars van gastar prop de 215.000 milions d’euros en prevenir-ho (900 d’ells a Espanya, segons rememora El País. Així, a l’hora de la veritat, les conseqüències van ser mínimes i innòcues.
De cara al 2038, els i les especialistes en enginyeria informàtica ja estan desplegant les seves estratègies per actualitzar els sistemes, a la vegada que s’ocupen d’altres desafiaments del sector com la ciberseguretat, l’emmagatzematge de dades o la realització de proves amb sandboxing. Apassionant, veritat? Doncs necessitem més gent com tu perquè tiri endavant aquest tipus de projectes. Agafa les regnes de la teva carrera professional i uneix-te a BETWEEEN!
