Des del seu naixement durant els anys 80 del segle passat, Internet ha utilitzat sempre TCP com a columna vertebral del seu HTTP (Hypertext Transfer Protocol), el protocol que organitza la transferència d’informació a la web. No obstant això, la xarxa fa quasi 40 anys té poc a veure amb l’actual. La seva penetració a escala mundial, el nombre d’usuaris i de dispositius connectats i el volum de dades que es manegen s’han multiplicat. I això, a la vegada, impulsa l’exigència d’unes comunicacions més ràpides i segures. Per això el pròxim pas endavant d’Internet consisteix a deixar enrere el TCP en la que serà la tercera generació d’HTTP: HTTP/3.
Què és HTTP/3 i com funciona?
HTTP/3 és la tercera adaptació del protocol HTTP. A diferència de la primera i segona versió d’HTTP, que es basen en TCP (Transmission Control Protocol), HTTP/3 fa servir QUIC (Quick UDP Internet Connections), un nou estàndard de codi obert desenvolupat inicialment per Google. HTTP/3 proveirà connexions més ràpides i fiables a aquells contextos on millor la latència és bàsic com, per exemple, en el desenvolupament de l’Internet de les Coses i a la navegació mòbil.
El secret de QUIC resideix en què està fonamentat sobre UDP (User Datagram Protocol), un protocol alternatiu a TCP que es distingeix respecte a aquest últim perquè:
- Abans de procedir a la transmissió de dades, el TCP verifica sempre la connexió entre l’origen i el destí i, després, la recepció de cada paquet abans de continuar amb l’enviament.
- L’UDP, en canvi, envia els paquets de dades sense realitzar comprovacions a la connexió ni esperar justificants de recepció. Si un paquet es perd, l’UDP confia que siguin les mateixes aplicacions les que s’encarreguin de sol·licitar de nou la informació que falta.
Això fa que l’UDP, que s’havia fet servir fins ara, sobretot, per a les transmissions de vídeo en streaming i pels jocs a la xarxa, sigui més ràpid que el TCP.
QUIC es construeix sobre l’UDP, però incorpora millores a la capa de transport que tenen a veure amb la seguretat, la detecció i la resolució d’errors i el control de la saturació. De totes maneres, QUIC i HTTP/3 encara es troben en fase de desenvolupament per part del grup de treball de l’Internet Engihneering Task Force (IETF), que va publicar l’últim esborrany sobre l’avanç del projecte el febrer de 2020.
En què es diferencia l’HTTP/3 de l’HTTP/2?
HTTP/3 presenta diferències claus respecte al seu predecessor, l’HTTP/2. Destaquem aquestes dues:
- En optar per QUIC, HTTP/3 supera les limitacions de TCP a les que sí que està subjecte l’HTTP/2, com l’obligació d’esperar resposta per continuar transferint els paquets de dades. A més a més, les connexions són 0-RTT (Round-Trip Time), ja que en HTTP/3 la informació es comença a enviar sense haver de dur a terme intercanvis preliminars per establir la comunicació.
- HTTP/3 fa servir TLS 1.3, que incrementa el nivell de protecció davant de ciberatacs encriptant gran part del procés i reduint el nombre de roundtrips precisos per completar-lo.
Per altra banda, la semblança més notable entre HTTP/2 i HTTP/3 és que els dos se serveixen de la multiplexació, la principal novetat que introdueix la segona generació del protocol HTTP. La multiplexació permet mantenir diverses comunicacions simultànies a través del mateix canal. Fent una analogia, és com si comptéssim amb diversos operaris que treballessin en equip, en comptes d’amb una única persona que fes recorreguts d’anada i tornada per traslladar els paquets un a un.
Qui utilitza ja l’HTTP/3?
Segons W3Techs, l’abril de 2020 el 5,5% dels llocs web utilitzava ja HTTP/3. Aquest percentatge pot semblar força baix, però agafa un nou sentit si tenim en compte que dins de la llista figuren noms com Google, YouTube, Facebook o WhatsApp. Et preguntes si la web per la qual estàs navegant ha incorporat HTTP/3? Doncs no et quedis amb les ganes de saber-ho. Hi ha eines que et permeten descobrint en pocs segons, com HTTP/3 Check de LiteSpeed.
A l’HTTP/3 encara li falta molt per generalitzar-se com a estàndard dins dels protocols de transferència, però una cosa està clara: serà una fita més fins a la història d’Internet. Una fita en la qual molts enginyers i enginyeres deixaran el seu segell, com molts altres projectes de codi obert que s’enriqueixen dia a dia a la web, ja sigui per crear algoritmes de Machine learning com per prevenir les conseqüències de l’efecte 2038. Tu també vols participar en l’avanç tecnològic dels pròxims anys? Revisa els processos de selecció oberts de BETWEEN i atreveix-te a pujar el nivell de la teva carrera professional!
