En el meu article anterior investigava l’estat de l’ocupació en informàtica a Espanya, un estudi en què van aparèixer dades molt interessants que dibuixaven davant meu respostes a dubtes que tenia malgrat la meva extensa experiència en el sector.
Les dades que acompanyen les nostres opinions són un punt important que moltes vegades obviem per diferents raons que ara no venen al cas, però que ens fan més fràgils com a professionals i com a indústria, si ho mirem a escala global.
Tothom sap que les dues grans urbs d’ocupació en informàtica són Madrid i Barcelona, i vull recordar-vos, de manera molt resumida, algunes dades que em van sorprendre molt i que han fet que avui torni a incidir en aquest tema (Informe anual del sector TIC i dels continguts a Espanya 2018 de l’ONTSI - Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació):
-
- La majoria de llocs de treball del sector TIC s’acumulen a les grans empreses, concretament el 52,9% del total. La resta de llocs de treball se’ls queden les pimes i les microempreses.
- A més a més, més de tres quartes parts de les persones que treballen en una gran empresa ho fan a Madrid, concretament un 77,1% del total.
- Madrid acumula més de la meitat de les feines en informàtica de tot Espanya, el 69% per ser exactes.
- Madrid també es queda amb més de la meitat de la facturació del sector de tot el país, un 65,4%.
- I per últim, Madrid fa tot això amb només un 34% de les empreses del sector, dada en què veiem clarament el que es deia en xifres respecte a l’acumulació de llocs de treball a empreses grans.
El meu expert d’avui: Manuel Salvador Nanclares
Aquestes dades em semblen tan aclaparadores que crec que és bo que reflexionem en els seus perquès passats i futurs com a sector.
Em sorgeixen preguntes com ara: Per què és així? D’on sorgeix aquest model? És bona per al còmput global de la nostra indústria aquesta distribució? En què es materialitza per als treballadors? I podria continuar i continuar, però és millor que hi posem ordre i que, com sempre, m’assegui a parlar amb una persona experta en la matèria.
.png?width=300&name=manuel-tska-2%20(1).png)
Aquesta persona és Manuel Salvador Nanclares.El Manuel està en aquesta indústria des de l’any 2000 i m’he posat en contacte amb ell per a aquesta entrevista per la seva relació amb la feina des de la seva experiència a Infojobs i en una etapa en què aquest portal movia la majoria d’ofertes del sector IT, primer com a responsable de desenvolupament i després com a director tècnic durant 8 anys.
Si a això, hi afegim que el Manuel ha tocat tots els tipus d’empresa (grans, pimes i fins i tot emprenedoria pròpia a Clinic Store i que no hi ha res que el lligui a “guardar” certes opinions del sector ocupació, ja que actualment es dedica a altres coses, el Manuel és el meu entrevistat perfecte.
D’on sorgeix aquesta distribució de la feina en l’àmbit de la informàtica?
Per al Manuel, aquesta distribució té els seus orígens en la composició política i administrativa d’Espanya, en què Madrid és la capital i és on hi ha la gran majoria de serveis administratius.
A parer del Manuel, aquest tipus d’empreses primer venen de fora i quan arriben a Espanya s’instal·len a la capital. A més a més, els bancs, les assegurances i altres empreses relacionades amb l’administració del país també són típiques de la capital.
Madrid té volum i Barcelona, la fabricació i la innovació
Ens centrem molt en Madrid perquè estem parlant des del punt de vista de les grans empreses i, des del volum dels llocs de treball en serveis i activitats informàtiques, Espanya també és un país de serveis informàtics (el 95,8 % de la xifra de negoci del sector TIC se centra en el sector serveis). Però no volem deixar de dir que Barcelona té la força de la fabricació industrial, com bé corrobora el Manuel des de la seva experiència i coneixement de camp.
A més, també cal destacar que les feines de Barcelona tenen un punt més d’innovació i start-up –parlant ja des de l’opinió–, i que els salaris sembla que ho confirmen, ja que en general són més alts que a Madrid, cosa que es pot veure a l’article de referència que he esmentat al començament.
Repercussions: canviar-se per diners
Avui estem interpretant dades i ja se sap que tota interpretació pot ser errònia, però si es basa en dades sempre hi ha un % més elevat d’encert.
Una de les primeres interpretacions que comenta el Manuel és el tipus de llocs de treball que hi ha a les empreses grans i a les petites.
Feines com un “governador de dades” o un “científic de dades” és improbable que es donin a les empreses petites, per tant es concentren més a Madrid i, justament per això, aquestes mateixes feines a Barcelona tindran salaris més alts a causa de l’escassetat de professionals/llocs de treball.
Un desequilibri de determinats professionals i feines per ciutat que ell viu de molt a prop perquè ara treballa en una empresa amb seu a Donostia. El Manuel ens explica la seva experiència actual a l’àudio següent:
Repercussions: inicis de canvi cap a la persona
Moltes de les prediccions d’experts en el sector amb què m’acostumo a trobar parlen d’un sostre de salaris al qual s’arribarà, com en ocasions anteriors, i que desencadenarà una reforma de les feines del sector, però el Manuel apunta una visió diferent i molt interessant sobre el tema.
A més, si has arribat fins aquí en la lectura d’aquest article, veuràs que el Manuel ens aporta més dades específiques. En aquest cas és inevitable que es noti la sintonia que mantenim el Manuel i jo, ja que em coneix bé i ens uneix l’amistat –encara que en la distància–, des de la meva etapa com a companya seva a Infojobs:
Dimonitzem massa les empreses grans?
Passem d’un pla econòmic a un pla més d’acostament i cultura de les persones pel que fa a l’empresa gran versus l’empresa petita.
La dimonització de l’empresa gran quant al tracte de les persones és un punt que vull parlar directament amb el Manuel i sobre el qual li demano què pensa, perquè em sembla interessant de tractar:
La meva visió sobre la gran empresa i la seva “humanitat”
Enllaçant amb la visió del Manuel i amb la intenció de donar la meva opinió com a colofó a aquesta temàtica de les grans empreses i el seu volum per a l’ocupació en informàtica, amb freqüència em trobo discursos en què sembla que el volum de l’empresa és una de les causes per a un tracte més “deshumanitzat” amb les persones, però jo personalment ho veig més relacionat amb el “temps” i el pas d’un model empresarial a un altre. Molt relacionat amb el que diu el Manuel i afegint el canvi des d’un model més del “recurs” tradicional cap al més actual de “persona” en la mentalitat empresarial del sector. És clar que moltes empreses continuaran tenint un model de treballadors com a recursos per convicció política pròpia, però en la meva opinió:
Aquest canvi ve de la societat i les empreses són sistemes socials en elles mateixes, amb la qual cosa no em convenç el “volum” com a factor d’impediment de canvi, sinó el “temps” que triga a produir-se.
.jpg?width=4912&name=black-and-white-black-and-white-community-9816%20(1).jpg)
Pel que fa als tipus d’“organització fina” (em refereixo a distribució d’equips, etc.) que facin més assequible el nombre de persones, hi ha multitud d’esquemes vàlids per a cada empresa, cosa que no em preocupa tant, però sí que es vegi el volum com un impediment, perquè jo més aviat el veig com una condició que cal tractar amb una altra especificitat.
Algunes persones em titllaran d’“excessivament pueril o confiada”, però penseu que ho dic des de la lectura de les dades, des de les opinions d’experts (gràcies al Manuel i a molts d’altres) i des de la confiança en la societat i la seva “contaminació” entre models: continua sense quadrar-me que una start-up sigui la panacea de la humanitat i altres models no, perquè tots dos es nodreixen de persones d’una mateixa societat.
Ara us toca opinar a vosaltres!
