Com us vaig anunciar al meu darrer post sobre el balanç del meu primer any com a mentora, aquest any repeteixo com a mentora del programa M2m de la UPC.
Em sento molt afortunada per les mentorades que m’han assignat: l’any passat va ser una enginyera amb inquietuds científiques, astro-físiques concretament. La darrera vegada que ens vam trobar em va expressar la seva satisfacció amb les decisions preses. Estava més tranquil·la i satisfeta amb les experiències viscudes a l’estiu. Em va encantar veure com havia madurat (tot i que ja ho era de madura).
Aquest any la meva mentorada és una mica més gran, llicenciada en física, com jo, que ja ha exercit professionalment com a docent de batxillerat i que ara ha apostat per fer un màster de fotònica.
Reptes nous durant el 2019
Així com l’any passat el repte es centrava en neutralitzar la por a equivocar-se en la presa de decisions, aquest any sembla que el repte serà ajudar la meva mentorada a que trobi mecanismes de priorització.
És molt curiós com aquestes pors o bloquejos en aquestes dones més joves em porten a recordar com vaig superar jo aquestes fases d’aprenentatge. L’any passat us explicava com vaig gestionar la por de la meva mentorada a equivocar-se en la presa de decisions al meu post sobre mentoria i l’eina d’analisi DAFO.
Pel repte d’aquest any em sento amb prou experiència per ajudar la meva mentorada, però totes les idees i suggeriments sobre com gestionar el sentiment de voler fer-ho TOT seran benvingudes!!!
En el meu cas, si no hagués aprés a prioritzar el que havia de fer i reconèixer el que realment volia fer, no me’n hagués sortit de l’experiència emprenedora.
Claus del meu aprenentatge com a emprenedora
-
Aprendre a dir que NO. Que altres persones ens demanin que fem coses per elles no vol dir que les haguem de fer: potser no podem, no tenim temps o simplement no ens ve de gust, i això és motiu suficient per dir que no.
-
Ser realista i assumir que el temps és limitat i no podrem fer-ho TOT. Aquí per mi va ser molt important esbrinar de mi mateixa què m’agrada i què m’importa. Si fem coses d’acord amb els nostres valors i estem motivats, som molt més efectius, però primer ens hem de conèixer.
-
Triar un mecanisme per classificar les noves peticions:
-
Vull / puc fer alguna cosa al respecte? NO? Aleshores rebutjo la petició, sempre educadament, és clar.
-
Vull / puc fer-ho, no em portarà gaire temps i ho puc fer immediatament? Ho faig en el moment i m’ho trec de sobre.
-
Vull / puc fer-ho, però no ara? Li poso un recordatori a la petició amb una data concreta en que calculo que podré fer-ho.
4. Prioritzar les tasques pendents (les acceptades) per quadrants
|
IMPORTANT |
NO - IMPORTANT |
URGENT |
1. Important i urgent |
2. Urgent no important |
NO - URGENT |
3. Important no urgent |
4. Ni important ni urgent |
El dubte sempre surt entre les dels quadrants 2 i 3, que s’hauran de prioritzar a criteri de l’usuari, però els altres quadrants queden molt clars, oi?
5. Gestionar els recordatoris de les tasques pendents. Jo faig servir les banderetes de l’outlook per posar data als recordatoris dels e-mails que m’impliquen una tasca pendent
6. Estar forta físicament per aguantar bé les etapes de sobre esforç de feina. En aquestes etapes m’assegurava de sortir un parell de cops a la setmana a córrer, encara que ho hagués de fer a quarts de 6 del matí. Aquesta activitat física m’assegurava la son reparadora que necessitava per mantenir el ritme de feina.
Potser aquestes estratègies no seran claus per la meva mentorada, però crec que l’ajudaran a reflexionar.
-
Quines van ser les teves claus per aprendre a prioritzar i no estressar-te per tenir més tasques pendents que temps per fer-les
-
Encara t’estresses amb la sobre càrrega de feina?
Jo he de confessar que en etapes de sobre càrrega de feina ja no m’estresso, fa anys que no. M’esgoto, això si, però no m’estresso.
Suposo que en bona part ha estat gràcies a un consell que la meva mare dona sovint: no et preocupis per les coses, OCÚPA-T’EN!