Fa temps que em preocupa i m’interessa la qüestió del baix índex de dones en estudis i professions STEM (Science, Technology, Engineering and Maths). Per què n’hi ha tan poques?!!! Aquesta qüestió ens hauria de preocupar més als empresaris/es, ja que segons un estudi de Morgan Stanley, “les companyies tecnològiques amb una gran diversitat de gènere, aconsegueixen un 5,4% més de retorn anual que les empreses amb menys diversitat de gènere”.
Fa tot just un any, vam comentar aquesta qüestió juntament l’equip de Màrqueting de BETWEEN Technology. Aquest petit, però hiperactiu equip, va estar buscant iniciatives relacionades i es va trobar amb el programa de mentoria de la UPC M2m, on les Dones Politècniques de la UPC fomenten l’apoderament i el desenvolupament professional de titulades UPC i d’estudiantes, tant a l’àmbit acadèmic com a l’empresarial, amb la col·laboració voluntària de mentores, dones amb àmplia experiència professional, tant a l’àmbit acadèmic com a l’empresarial. La idea em va encantar i m’hi vaig apuntar com a mentora.
Després d’una sessió de presentació del programa i d’una de formació en coaching i mentoria amb Eva Sánchez, em vaig trobar amb la primera sessió de mentoria amb la meva mentorada. Us he de confessar que estic il·lusionada amb el programa però que alhora em fa cert respecte: faré de “abuela cebolleta”? Parlaré massa? Sabré fer una escolta activa? Els meus suggeriments li seran útils a la meva mentorada?
Afortunadament, la sessió de formació en coaching em va donar algunes pautes per, en comptes d’alliçonar (jo odio que m’ho facin a mi), guiar a la meva mentorada a trobar les seves pròpies respostes/conclusions a través de preguntes, i tot i les meves pors i inexperiència, la primera sessió amb la mentorada trobo que va anar prou bé.
En aquesta primera sessió he après (o recordat) que la joventut no implica manca de seny i fins i tot de saviesa. També m’he adonat que la meva mentorada és una dona forta i curiosa que té un futur brillant per endavant, n’estic segura.
Tot i així, em preocupa que, d’alguna manera inconscient, pugui condicionar-la amb els meus prejudicis, que tots en tenim.
Per això he decidit reflectir aquesta experiència en aquest blog, per demanar-vos idees, opinions i, per què no, crítiques. No sobre els objectius i decisions que vagi desenvolupant la mentorada, ja que això és privat, sinó sobre la meva manera de donar-li suport.