El reconeixement facial i els detectors d'empremtes són mesures de seguretat biomètriques que han estat durant molts anys a l'imaginari col·lectiu com a part de la ficció. Des d'instal·lacions d'investigació i espionatge amb secrets d'estat, i bancs blindats a prova dels lladres més hàbils, fins a laboratoris amb virus letals protegits de terroristes i brivalls gaudien d'aquests sistemes. Però avui dia ja no ens sembla ciència-ficció. Qui no du a la butxaca un mòbil que es desbloqueja mitjançant l'empremta dactilar?
La seguretat biomètrica ha vingut per quedar-se i, com tot en el món de la informàtica, té un gran marge de millora. Això sempre és una bona notícia.
La biometria, del grec bios- (vida) i -metria (mesura), és el conjunt de mètodes i tècniques emprats per identificar o verificar la identitat d'una persona a partir d'algunes de les seves característiques fisiològiques (també algunes de comportament, com ara la signatura). La nostra veu, la nostra empremta dactilar, els nostres ulls i, fins i tot, el ritme del batec del nostre cor... Tots tenen un punt en comú: són únics.
Aleshores, què és la seguretat biomètrica? La seguretat biomètrica és el camp de la informàtica que aplica aquestes tècniques per augmentar la protecció d'accés als sistemes. Des del desbloqueig d'un telèfon mòbil fins a l'entrada en un laboratori d'extrema seguretat, la seguretat biomètrica ja és un estàndard. Per què? Perquè, encara que no està exempta d'errors i vulnerabilitats, funciona molt bé gràcies al desenvolupament tecnològic que té al darrere i a un seguit de condicions a l'hora de triar el tret humà que es digitalitzarà, que ha de ser:
Ara bé, no tots els mètodes de seguretat biomètrica es basen en un tret fisiològic que compleixi totes les condicions esmentades anteriorment. Els més populars són:
La seguretat biomètrica resulta més còmoda als usuaris i usuàries però és realment segura? En primer lloc, presenta els mateixos inconvenients que una contrasenya. El tret que es digitalitza es transforma en informació xifrada que s'emmagatzema en una base de dades. Si aquest enviament i aquesta recollida de dades no estan ben automatitzats i no compten amb sistemes de seguretat robustos, les vulnerabilitats de programari poden desembocar en un robatori de les dades i un posterior accés al sistema.
A més a més, alguns trets mesurats de les tècniques que hem explicat es poden falsificar amb una fotografia o un model en 3D. I què passa si et roben la identitat biomètrica? A diferència de les contrasenyes, aquests trets no es poden canviar i, un cop robats, quedaran inutilitzables per sempre més (excepte en cas que canviïn al llarg del temps, que no és el més òptim a la pràctica).
Feng Jianjiang, professor de la Universitat de Tsinghua (Xina), ha advertit que es pot obtenir una rèplica de les empremtes dactilars a partir d'una fotografia si es donen les condicions adequades.
La privacitat és un altre dels problemes que presenta la seguretat biomètrica. Igual que la resta de les nostres dades, la nostra identitat biomètrica passa a formar part del núvol i, més enllà de les vulnerabilitats, això sempre deixa oberta la porta a la venda de dades.
D'acord amb una enquesta publicada per Ping Identity, el 92 % de les empreses considera l'autenticació biomètrica eficaç o molt eficaç, i el 86 % assegura que les dades emmagatzemades al núvol són segures.
Malgrat tot, la seguretat biomètrica encara té un llarg camí al davant, amb grans reptes que haurà de superar. Al cap i a la fi, els seus avantatges només poden augmentar i els seus inconvenients, disminuir. Si vols canvis en la teva carrera professional i ser una de les persones que revolucioni el futur de la informàtica i la biometria, no ho dubtis i uneix-te a BETWEEN!