L'arquitectura Serverless, basada en l'execució d'aplicacions i processos en el núvol, ha arribat per a quedar-se. L'últim informe The State of Securing Workloads de Alcide ha comprovat que el 28% de les empreses ja han incorporat aquest model als seus entorns de desenvolupament i producció, i que tan sols un residual 20% segueix sense plantejar-se apostar per Serverless en un futur pròxim.
Els principals motius per a l'adopció de Serverless, segons aquest estudi, són l'estalvi en els costos d'operació i manteniment (39%), l'accés a funcionalitats més sofisticades que les ofertes pels servidors individuals (29%), l'ús d'un núvol híbrid per a executar aplicacions (27%) o la curiositat per provar una solució diferent i veure si satisfà les necessitats de la companyia (10%).Aplicacions com la xarxa social Snapchat o el joc de realitat augmentada Pokémon Go són exemples d'èxit de l'ús de l'arquitectura Serverless.
Què és Serverless?
Serverless és un model de computació que prescindeix dels servidors tradicionals i utilitza el núvol com a entorn per a l'execució d'aplicacions i processos. En Serverless, els servidors passen a un segon pla, deixen de ser visibles per als i les desenvolupadores i la seva gestió és a càrrec del proveïdor de serveis FaaS (Function as a Service), que és qui s'ocupa de l'administració i el manteniment.
L'arquitectura Serverless facilita la vida dels i les professionals del desenvolupament, que poden deixar de preocupar-se de tasques com l'assignació dels recursos del servidor. Amb Serverless, el codi s'executa en contenidors sense estat cada vegada que s'invoca la funció apropiada, i l'organització només ha de pagar al proveïdor FaaS pel temps d'ús dels seus serveis.
Serverless (FaaS) es diferencia es diferencia dels models IaaS (Infraestructure as a Service) i PaaS (Platform as a Service) que:
- En IaaS, el prestador del servei posa a la disposició del client els servidors buits, i és aquest qui ha de configurar-los i gestionar-los. L'usuari abona una quantitat pel lloguer d'aquests servidors.
- En PaaS, el proveïdor administra els servidors, i el client paga una quota per utilitzar-los, sense tenir en compte el temps efectiu durant el qual el seu codi s'està executant.
Quins avantatges té l'ús de Serverless?
Confiar en Serverless com a entorn en el núvol per a l'execució de processos en l'organització, en detriment dels servidors d'ús exclusiu, porta amb si diversos avantatges:
- Simplifica l'escalat de l'activitat, quant a creixement i decreixement. Si durant un cert període baixa l'ús del servei, els costos s'ajusten al no haver d'assumir les despeses dels períodes d'hibernació. Si en un moment donat fa falta una capacitat extra, es pot disposar d'ella sense necessitat d'àrdues implementacions o complexos i costosos upgrades.
- Ajuda a reduir costos. I ho fa estalviant despeses tant en infraestructura com en mà d'obra. Com apuntàvem abans, amb Serverless els i les especialistes en desenvolupament poden dedicar les seves hores exclusivament a la programació de noves funcionalitats. Adéu a haver d'actualitzar o instal·lar programari en els servidors.
- Dinamitza els processos interns i facilita la millora contínua. La flexibilitat de Serverless dóna peu a l'autonomia i a l'experimentació sense l'obligació d'implicar un gran nombre d'actors ni d'efectuar una elevada inversió.
Serverless té desavantatges?
Al costat de tots aquests beneficis, l'adopció de Serverless presenta alguns inconvenients que no cal perdre de vista:
- Gran esforç inicial per adaptar les estructures de la organització a la fase d'implementació.
- Dependència del proveïdor FaaS que, a llarg termini, pot obstaculitzar el canvi, en haver de modificar els llenguatges de programació i les funcions utilitzades perquè s'adeqüin als requisits del nou prestador del servei Serverless.
Principals proveïdors de serveis Serverless
Els principals proveïdors de serveis Serverless en l'actualitat són:
- AWS Lambda d'Amazon. Probablement, el més popular. És compatible de forma nativa amb Java, Go, PowerShell, Node.js, C#, Python y Ruby, i ofereix, a través de API Gateway, un servei que permet crear, publicar, mantenir i protegir tot tipus d'API a qualsevol escala.
- Cloud Functions de Google. El seu gran punt fort és la disponibilitat de recursos formatius pròpia de l'univers Google. A Google Cloud també és possible fer proyectos de machine learning con TensorFlow.
- Azure Functions de Microsoft. Admet funcions escrites en C#, Java, JavaScript, Python y PowerShell. Presumeix dels alts nivells de seguretat que proporciona, garantits pels sistemes de detecció i control d'amenaces de Microsoft.
Per a les companyies que es vulguin iniciar en el món Serverless, el positiu és que aquests serveis solen proposar models de subscripció freemium: les primeres peticions d'execució són gratis; i, una vegada superat el primer milió, el proveïdor carrega un cost d'uns cèntims per cada petició.
