Us confessaré que tinc la gran sort de poder decidir cap on dirigeixo els continguts que investigo i publico amb BETWEEN Tech i que, pel moment, mai m’han dit que no.
En aquesta ocasió la proposta inicial que els hi vaig fer va ser profunditzar en unes dades que van aparèixer a la investigació que vaig realitzar a principis d’aquest any sobre les Ofertes de feina tecnològiques en informàtica més demandades.
Aquestes dades eren les contraries a la corrent de la resta que parlaven de l’augment de llocs laborals, i concretament són:
- La reparació d’ordinadors i equips perifèrics
- La gestió de recursos informàtics
- L’edició d’altres programes informàtics
- L’edició de videojocs
Font de dades: ONTSI
Qui molt abraça, poc estreny
Els quatre punts anteriors tenen en comú que el nombre de llocs de feina va descendint paulatinament, però les seves característiques són tan àmplies i diverses, que he decidit que la meva proposta inicial de tractar els quatre era inviable si no volia caure en un generalisme que poc aportessin al lector.
La sort de la comunitat tecnològica
Havent decidit, doncs, decantar-me només per un dels quatre punts inicials a tractar, em vaig trobar amb el següent problema: el de no saber quin escollir. Quan estava en aquest dilema, va aparèixer la Conferencia TarugoConf en la que vaig participar com a voluntària i on vaig conèixer l’entrevistat d’avui: Juan Antonio Tejada.
En Juan Antonio té 22 anys, cosa que no acostumo a remarcar quan parlo amb una persona, però que en aquesta historia crec que té molt sentit parlar de la seva edat, i de la meva.
A part, us demano encaridament que llegiu el perfil professional d’en Juan Antonio per preguntar-vos, com vaig fer jo, què fèiem a la seva edat.
Només pel fet d’ajuntar una persona de 22 anys, amb un magnífic currículum i actitud, amb una altra de 43 (jo), ja us dic que val la pena arremangar-se i apuntar-se a aquest tipus d’experiències tecnològiques, fent de voluntaris, que potser ja no us plantejàveu o que “deixem pels més joves”.
Al gra
En Juan Antonio és la persona que em va obrir la ment com a mare i com a investigadora. Jo buscava sentit a les dades decreixents de feina per a desenvolupadors en edició de videojocs a Espanya.
1.- L’edició de videojocs a Espanya
1.1.- Els actors
En Juan Antonio treballa concretament en els e-Sports i em parla dels actors principals d’aquest món, en concret i en general, dels videojocs.
Aquests actors són importants per a comprendre millor com funciona aquest món, així que és important conèixer el paper dels “Publishers” que, de manera molt descriptiva, direm que són els que “porten la veu cantant” i que tenen la propietat intel·lectual dels videojocs. És a dir, són els que decideixen quins videojocs són en els que s’ha d’invertir i, per tant, quins necessiten d’inversió i llocs de feina associats.
>>Escoltar Àudio<<
1.2. - El model de negoci dels videojocs
La feina de desenvolupament de videojocs està disminuint, i això és innegable. Però la lectura de que és un sector en retrocés al nostre país i de que només creix el seu consum, no la producció, segons opina en Juan Antonio, no és la correcta. Ell ho resumeix molt bé a la frase que pren com a analogia:
“La matèria ni es crea ni es destrueix, es transforma”
Amb això m’explica com ha canviat el model de negoci dels videojocs i també el tipus de llocs de feina que es necessiten, on el de desenvolupador només és una part d’un entramat molt més gran.
Al respecte de com és el negoci actual dels videojocs i com ha variat, et recomano que escoltis aquest àudio, una mica més llarg, perquè val la pena entendre-ho.
Jo, per la meva part, a aquest àudio l’anomenaria: entendre el model de negoci actual dels videojocs en poc més de 5 minuts.
>>Escoltar Àudio<<
1.3.- Els llocs laborals del sector dels videojocs
Però quins són els llocs de feina que, en concret, es mouen al voltant del sector dels videojocs? En Juan Antonio ho explica molt bé a través de l’exemple de les fases de quarts i finals del Campionat mundial del videojoc “Leage of Legends” que s’han jugat durant l’octubre i novembre al Palau de Vista Alegre de Madrid.
La llista de llocs és interminable i et sorprendrà:
>>Escoltar Àudio<<
1.4.- La importància de la psicologia en el model de negoci
Inevitablement els llocs relacionats amb la psicologia apareixen en el model d’aquest tipus de negoci.
El joc té un component psicològic que està integrat dins de poder oferir jocs gratuïts i que es monetitzen mitjançant el disseny d’estratègies de compra al respecte.
Per resumir-ho molt, l’addicció de cert tipus de perfils de jugadors, està integrada en el model de negoci d’un joc. Justament per com explicàvem abans, és el model actual en el que les diferents empreses competeixen. Això és així, i veurem més endavant les recomanacions d’en Juan Antonio en quant a educació al respecte.
>>Escoltar Àudio<<
1.5.- El panorama empresarial concret d’Espanya
Ni blanc ni negre, sinó gris. Per una banda, sembla que la conversa es centra, ara, en desmuntar que el Sector dels Videojocs està decreixent a Espanya ja que, com expliquem, hi ha molts llocs de feina associats que no estan a les xifres que mirem si només atenem a desenvolupadors.
Però, per altra banda, sembla que parlem d’empreses petites, molt volàtils, que es creen i es destrueixen sota una motivació personal de jugadors o aficionats. Aquesta és la meva sensació llegint les dades, i en Juan Antonio m’aporta més claredat, que t’aconsello que la tinguis en compte si vols invertir empresarialment en aquest sector:
>>Escoltar Àudio<<
2.- Bonus track per a mares i pares
Començaré per dir que aquesta part és un complement (Bonus Track) del què és l’article en sí mateix i que pot ser que només sigui d’interès per a un perfil molt determinat de lector. Però, com que en el meu cas han tingut un gran impacte les converses amb en Juan Antonio, crec que pot ser interessant per a altres pares i mares, els fills dels quals, estan jugant o començant a jugar a videojocs i que ens sorprenem de certs hàbits (com que els hi agradi veure vídeos de “Youtubers” jugant), o coses que no comprenem (per exemple, veure com s’omple un estadi amb milers de nois i noies per a veure, de nou, com altres persones juguen), o, inclús, tenim certa por i respecte cap a ells (les temudes conseqüències d’enganxar-se o la carrera professional).
2.1. - Punts clau
En Juan Antonio també forma part d’un programa de formació per a pares i mares en quant a videojocs i és summament educatiu en tot el que m’explica i del que extrec uns punts clau al respecte i que complemento amb els seus àudios que són super pedagògics.
1.- La prohibició porta al desig: potser és una cosa que tots sabem, però no està de més recordar-ho i sentir-ho de nou: >>Escoltar Àudio<<
2.- Asseure’t amb els teus fills per a comprendre abans que prohibir: això és clau i ens dona temps abans de decidir prohibir alguna cosa: >>Escoltar Àudio<<
3.- La meva acció educativa com a pare/mare dins del joc: bé, i ara que m’he assegut amb el meu fill/a, què faig si alguna cosa no m’agrada?: >>Escoltar Àudio<<
4.- “Rapapolvo” personal, que agraeixo, i lliçó imprescindible, per a tots: et recomano que ho escoltis en la seva totalitat, perquè és or pur: >>Escoltar Àudio<<
2.2. – La por a l’addicció al joc
Arribem a la part que anticipava quan parlava del model de negoci a on jugar, majoritàriament, és gratis i es monetitza a partir del disseny ideat per psicòlegs per a què el percentatge dels jugadors comprin, a diferents nivells, per a fer que sigui un producte rentable i on parlem d’ètica i addicció als jocs d’atzar.
Reconec que soc una mare més de les que llegeix i escolta notícies relacionades amb els problemes d’addicció al joc i la proliferació de cases d’apostes, i tinc por a que si els meus fills, actualment de 6 i 8 anys, que comencen a jugar a certs jocs, puguin acabar enganxats a les apostes quan tinguin 18 o 20 anys.
Així doncs, en aquest sentit, agraeixo moltíssim haver-me topat amb algú que m’explica i m’aconsella al respecte, ja que, les seves explicacions estan en total consonància amb el que conec bé des de la meva formació en Pedagogia.
>>Escoltar Àudio<<
2.3. – Horror! Els meus fills volen ser jugadors professionals o Youtubers
Una altra de les pors que tenim molts pares, és que els nostres fills vulguin convertir la seva afició en la seva carrera professional i, aquest tema, també surt a la conversa: al final la meva conclusió és que s’assembla molt a la vida professional d’altres moltes professions d’alt rendiment/concentració que també em faria por que els meus fills escollissin:
>>Escoltar Àudio<<
2.4. - Deures finals que m’apunto i que recomano
Per acabar aquest article, en Juan Antonio em fa una proposta molt concreta que recullo i que m’apunto com si fossin deures com a mare: acudir a un esdeveniment i veure i conèixer amb els meus propis ulls què és tot això, perquè coincideixo plenament en ell en que sempre es té por a les coses desconegudes.
Gràcies Juan Antonio,
tan de bo tinguem més converses com aquesta.
