Ahora que, gracies al passat post, vam veure porquè els sous a Barcelona són més elevats, li donarem un cop d'ull a un altre tema que està molt present avui en dia, com és la convivència de generacions dins d'una mateixa organització.
Des de fa uns als ençà, segur, que has sentit a parlar, en més d'una ocasió, de la problemàtica que la convivència de diferents generacions sembla generar a les empreses , especialment a les del ram tecnològic; que si els "Millenials" no accepten l'autoritat, que si els més grans només atenen a la jerarquia, etc...
Tots aquests "xocs generacionals" a les empreses, opino que, estan íntimament relacionats amb les diferents formes de pensar i d'entendre la realitat laboral de les persones; per això, crec que, l'expert més indicat perquè m’il·lustri sobre formes de pensar ha de ser un professional en psicologia i tinc molt a prop de la meva magnífica psicòloga, en la qual confio, i a la que he convençut perquè ens parli més d'aquest tema mentre esmorzem.
L'Elena és psicòloga clínica, atén a pacients en consulta, així í com també, col·labora amb mi en el projecte co-fundat per fer que les empreses tinguin més recursos en l’àmbit de la gestió de persones des de les ciències humanes.
Per això, i per tota la seva trajectòria anterior, és una bona coneixedora tant de les motivacions més intrínseques de les persones en l’àmbit personal com en el laboral.
Elena de forma molt clara i esquemàtica em parla de coses que ja coneixia i em descobreix moltes altres que donen sentit a tot un conjunt de comentaris i queixes que porto molts anys escoltant.
L’Elena m'explica que aquesta generació és la nascuda entre mitjans de 1940 i 1960, serien llavors treballadors més grans, amb una edat entre els 55 - 65 anys aproximadament.
Com a psicòloga, l’Elena dona molta importància a les nostres experiències prèvies en la formació de la nostra manera de pensar, de manera que, l'entorn cultural i polític en el qual vam créixer i, des del qual vam créixer, fan que aquestes persones, acostumin a tenir els següents trets:
Aquesta generació, l’Elena l'emmarca en els nascuts a mitjans de 1960 i fins a 1980, és a dir, treballadors amb una edat entre els 40 - 55 anys.
Aquesta generació és la nascuda entre mitjans de 1980 i 1995 i que tindrà, actualment, una edat entre els 25 - 40 anys.
Aquesta generació és la nascuda a partir de 1995 i que tindria l’edat legal per treballar, els més petits actualment, i uns 18 anys:
L’Elena ha pintat un marc davant meu que té sentit lògic i sembla que així aquests valors que, en altres ocasions he sentit com característiques d'una generació en concret, tenen un perquè i una explicació a nivell global.
Però, per què veiem un conflicte generacional i veiem a persones tan preocupades per això quan sembla que és un aspecte lògic i amb el que convivim socialment dia a dia? Per què suposa un problema per a una l'empresa llavors?
Ella, com a psicòloga, troba aquest sentiment de "malestar empresarial” a través del concepte de "profecia auto-complerta":
I també ens apunta que el nostre propi pensament és la clau:
Però, com podem, llavors, prendre un altre pensament que ens allunyi de pensar que tenim un conflicte generacional? Com podem canviar aquest pensament?
L’Elena ens ofereix un nou punt de vista basat en l'oportunitat, però millor escolta-la tu mateix/a i pregunta’t si no val la pena canviar a aquest punt de vista i provar els resultats: